Repte aconseguit !!!!

Dissabte 29 de setembre, em desperto a l'hotel a Berlín, es comença a palpar l'ambient de la Marató, un repte que vaig començar amb molta il.lusió, pero que per culpa de les lesions em varen fer fins i tot dubtar de si abandonar i anul.lar el viatge... Al final he decidit còrrer tot i que amb molta precaució, la meva por es trencar-me.... Amb això farè la cursa de menys a mès...

Amb en Joan anem a la fira per acreditar-nos, allà puc veure la immensitat d'una Marató de 40 mil participants, la fira es fa en un antic aeroport i es impresionant l'ambient social que hi ha, amb activitats pels nens i per la familia apart de tot el corresponent als atletes... M'en adono de la filosofia de la Marató, on per la majoria no hi han marques sino gaudir i acabar... Hi ha gent de tot tipus, cosa q em fa recordar la filosofía Master de natació, on l'important es fer esport i gaudir del mateix.

Un cop acreditats marxem per aprofitar el dia i fer una mica de turisme per Berlín, ciutat que val la pena visitar, sopem pasta de rigor i veiem com els restaurants es solidaritzen amb la Marató, oferint descomptes i menus especials, i a descansar d'hora .

Diumenge 30 de setembre, les 6h del matí, el gran dia... Baixem  a esmorzar, l'hotel ha ampliat l'horari pels esportistes i tenim esmorzar especial, esmorzem, ens preparem i cap a la sortida... L'ambient fa posar la pell de gallina, passem per sota la Porta de Brandenburgo, el proper cop q hi passi si tot va bè, em faltaran 200 metres per aconseguir el repte....Aquest cop gaudeixo de tot, no tinc cap presió, nomès les meves propies intentar arribar i si puc sota les 4hores... 

S'acosta el moment tothom en els calaixos de sortida, hi ha molt d'ambient, miro per sobre els caps i no veig el final ni davant ni darrera de la multitut de gent.

Donen la sortida, milers de globos deixats anar al cel, pero no ens moguem... Al final passo per sota l'arc de sortida 12 minuts després de la sortida oficial, engego el meu garmin i comença el repte... Els primers  kms tranquil d'escalfament... I poc a poc vaig buscant el meu ritme i un cop l'agafo el mantinc... Van passant els kms, les bandes de música que animen el recorregut, molta gent animan tota l'estona, avituallaments, em paro a tots ho tinc clar... I així arribo a la mitja marató mantenint el ritme, per sota del que tenia previst pel que veig q puc aconseguir el repte de les sub 4hores, segueixo i arribo al km 25, s'acosta el q tothom m'ha comentat del famós mur... Estic conscienciat i com q em trobo bè m'automotivo pensant en la gent que els dies avans m'han donat ànims, això fa que vegi passar els kms i arribo al 35...llavors quan ja em veia arribant còmode, començo a notar les cames molt pesades i amb dolor als lligaments... Afluixo, l'objectiu es acabar sense lesionarme... Abaixo el ritme i patint afronto els darrers kms, la gent anima molt, es comença a veure que ens acostem al final, estic patint pero les emocions fan que segueixi que no pari..anem girant carrers i arriba el moment girem un carrer i veig la Porta de Brandenburgo davant meu.... M'en adono q les cames se m'acceleren, passem davant les grades plenes de gent cridant... Animant... Passo per sota la Porta i afronto els darrers 200m emocionat es increible mai havia passat per tantes emocions... Em venen moltissimes coses al cap, persones, Judith, Nil, Joan Marc tindran la medalla que em demanaven avans de marxar... Atravesso l'arc d'arribada 3h 58' 30" objectiu aconseguit m'en adono que estic amb llagrimes d'emoció, estic molt content ho he aconseguit despres de les setmanes lesionat amb dubtes, patint...

I en Joan el meu company, que tot i no haver entrenat el que hauria, ho ha aconseguit, m'en alegro molt per ell, em deia q li feia il.lusio acabarla per l'Abril la seva filla de casi 5 mesos.
Per la tarda sortim a caminar, i veiem molta gent q passejen coixos pero orgullosos amb la medalla al coll, no se l'han tret, s'han dutxat i canviat pero surten al carrer a la tarda amb la medalla, i es normal, aconseguirla es un gran sacrifici.


Que  maco es l'esport, fins i tot ara que tinc les cames molt adolorides... Ja penso amb  nous reptes...

Canvi de cicle...

Acabo la temporada de natació en piscina... Ahir amb motiu de la celebració del Campionat d'Espanya de natació Master d' Estiu,  vaig desplaçar-me a València a les piscines del Parque del Oeste, per nedar l´última competició de la temporada, que al final l'he allargada massa... per un motiu o un altre... aquest cop nedava 1.500m lliures,  tenia un parell d'objectius com sempre intentar guanyar i como no intentar acostar-me al rècord d'Espanya tot i que estava la cosa complicada pels dos objectius.. 

Per un costat també competia en Víctor Moreno, que està molt en forma i que fa poc va fer el rècord d'Espanya de la prova, i que al Mundial d'aigües Obertes de Riccione, va quedar subcampió.

I per l'altre em trobo a final de temporada i les forces i també la preparació mental no es la mateixa per afrontar un rècord d'Espanya d'aquest nivell.

Piscines Parque del Oeste (València)

El mes interessant com sempre va ser el retrobament amb companys que ens veiem de campionat amb campionat, com en Ciro i el mateix Víctor.... 

Aquest cop el repte li afegia el desplaçament el mateix dia a València, amb el que varem arribar sobre les 14h just a temps per poder escalfar a la piscina on es competia... i treure les primeres conclusions... piscina ràpida però amb un gran problema... l'aigua estava molt molt calenta... i ja feia preveure un patiment al nedar una prova llarga...

Van anar passant les series, i tothom deia el mateix... la segona meitat de la prova era molt dura, per la gran escalfor de l'aigua que et dificulta la respiració i bona oxigenació ... al final es el torn... 

Comença la prova i durant els primers 800 metres anem a bon ritme els quatre del davant junts, i em sento còmode.. a partir d'aquí en Victor, nedador mes acostumat a llarga distancia, va seguir amb el mateix ritme i amb ell va marxar un altre nedador... jo començo a notar l'escalfor... em costa nedar, i baixo el ritme... no em responen els braços amb la força que jo voldria.. a partir d'aquí comença una prova psicològica la d'aguantar fins al final...i ho aconsegueixo, miro el cronòmetre i he quedat tercer de totes les categories i segon de la meva, el temps lluny del rècord, però donades les circumstàncies bon temps.. 18'34''84''.

A partir d'avui s'acaba la competició de piscina, però seguiré entrenant a un altre ritme per poder anar fent alguna travessia a mar de les tradicionals, tinc previst entre d'altres: Begur, La platja de l'Albir (Alacant), L'Escala, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, i les mes dures Marnatón de Cadaqués i La Radikal.

Però ara l'objectiu preferent es la preparació per la MARATÓ que aniré a còrrer a Berlín el 30 de setembre... canvis d'aires i de medi, pel que m'espera una dura preparació....

Travessa psicològica..

medalla campionat de França

Aquest cap de setmana, el vaig començar divendres participant al Campionat de França de natació, que es celebrava a Canet en Roussillon, m'havia de treure l'espina dels 400 lliures de Riccione, i ho vaig aconseguir, vaig plantejar la cursa de forma mès conservadora, i vaig aconseguir rebaixar el temps de Riccione en dos segons i acabar bè la prova, així amb un temps de 4'33''16 vaig quedar tercer de la meva categoria.

El dissabte afrontàvem un gran repte, nedar 11kms en una travessia que desprès serien 12,8kms reals.

Em vaig despertar a les 5 del matí i veient com la gent encara anava a dormir, em vaig dirigir cap a Sant Feliu de Guíxols a recollir el xip, allà em trobo amb companys de travessies, en Xavi Llobet amb en Suca, en Quim, Dani, David, Jordi, Eli.... en Carles i Llorenç... tots animats pero amb respecte, la distància avui era considerable, i el mar ja a les 7h del matí estava mogut, lleuger mar de fons que ja ens feia preveure que patiriem, que seria dur..

Ens preparem, neoprens, vaselina... gels per avituallaments...tot a punt i cap al vaixell, que ens ha de dur fins a Tossa, pel recorregut alguna broma pero tots mirant el recorregut que ens esperava, mirant d'agafar referències visuals, mirant la perfecte col.locació de les boies.... Podem veure que tot està molt ben organitzat i era d'esperar, els amics de Marnaton, s'han convertit en professionals de l'organització d'aquests events, siguent una empresa puntera a Catalunya.

Trofeu Marnaton

A l'arribada a Tossa, esperem que arribin els caiacs, pero el mar mogut fa que algú ja es comenci a marejar, pel que s'obta per tirar-nos a l'aigua i esperar la sortida.. fet que agraeixo....

Línea de sortida..nervis....poques bromes... ens esperen tres horetes de natació, i lluita contra el mar i contra un mateix...

Es dona la sortida, i de seguida al capdavant es formen dos grupets, un al davant encapçalat pel Xavi Llobet i acompanyat per en Quim i en Suca.. i al darrera es forma un segon grup de cinc nedadors en el que hi formo part... anem nedant a un bon ritme.. s'ens escapen els de davant i deixem forat amb els de darrera... es d'hora... ens parem al primer avituallament... i seguim tots plegats... ens passem el segon i en el tercer avancem en Suca que s'ha despenjat del primer grup amb fortes rampes...segueix una estona amb nosaltres... hi han moviments, en Carles Puig marxa en el avituallament, i no el seguim, i en Sergio es queda amb forts marejos...

La travessia es dura, passem pels 6kms i el grup es desfà uns cap al darrera uns altres endavant, i em quedo sol, queda mès de la meitat i nedo sol, el dos nedadors de davant els tinc lluny (entre ells la primera noia ) i els del darrera tambè ...

Entro en l'etapa de nedar com un zombie... no penso... nomès nedo...lluito contra el mar... aixeco el cap i veig la boia no miro mès enllà, pas a pas...boia a boia... d'aquesta manera... amb cap... aconseguint vèncer al cansanci, i el dolor a l'hombro....arribo a l'últim avituallament... em diuen q es pot passar pel Freu, i m'hi dirigeixo, en aquesta zona hi han fortes corrents... passo el pas del Freu, gaudint del paisatge...i sortint ja veig el final...pero amb tranquilitat encara queda tota la badia de Sant Feliu... segueixo nedant.. ja estic...he aconseguit superar el repte..12,8 kms en 2h 56 minuts.. i al final sisè de la general i segon de la meva categoria darrera d'en Quim.

Dels 111 nedadors inscrits, aconsegueixen superar el repte 88 nedadors.. Enhorabona a tots.

Ara a preparar el Campionat d'Espanya de Valencia, on aquest any nomès participarè en els 1500m.

Un top ten agredolç.....

Ahir va acabar el Campionat del món de natació Master a Riccione,  des de Girona hi varem anar a participar principalment en aigües obertes, en Quim, David, Dani i Pep, i jo mateix que em vaig inscriure als 400 lliures, els resultats han estat bons tot i que mai estem contents, l'esperit competitiu ens pot... però el que si que està clar que tot i estar lluny de la família que es troba a faltar, vam riure i ens ho varem passar bé gaudint d'aquesta experiència.

Varem sortir de Girona, el divendres ben d'hora com diu en Guardiola, tot i que era obligat per l'horari de sortida del vol des de Barcelona a Bolonya, on varem llogar un cotxe per dirigir-nos a Riccione.

Riccione es un poble de costa, ple d'hotels i turistes, però varem quedar impressionats per les magnifiques intal.lacions del complex on es celebrava el Campionat, això ens demostra la gran afició a la natació i als esports aquàtics del nostre país veí.

També era impressionant la gran quantitat de participants, en total mes de 12.000 nedadors per totes les disciplines.

Ens varem acreditar sempre amb bon humor, i fent servir el nostre italià rudimentari... un cop acreditats, cap a gaudir de la cuina italiana, la pasta al dente, i les pizzes i una migdiada per recuperar forces... per desprès anar a veure el circuit d'aigües obertes, on el dissabte al matí participaven, tots menys jo ,que vaig tenir q renunciar quan ho varen canviar de dia i ho varen passar al mateix dia que nedava els 400,    es varen tirar a nedar al mar per comprovar les sensacions de nedar en el circuit.

El dissabte era el dia... en Quim i en Pep , ven d'hora es varen dirigir a nedar les aigües obertes, i poc desprès en Dani i en David hi anaven també....  

Al pòdium amb la medalla de finalista

Per la meva banda, vaig anar amb calma cap a la piscina, segons les meves previsions tenia que nedar cap a les 15h, pel que m'havia programat el matí a la piscina, amb els timmings per dinar i escalfar i poder estar a punt per competir a l'hora prevista, però la previsió va ser errònia, i vaig acabar nedant a les 18h de la tarda,  desprès de moltes hores d'espera, nerviós i amb moltes ganes de fer-ho bé.

Vaig passar-me tot el matí visualitzant la carrera, i intentant decidir quina estratègia agafaria, al final veient que els dies anteriors havia entrenat a molts bons ritmes, i veient que si em sortia bè podia estar entre les posicions capdavanteres, vaig decidir arriscar, tot i que minuts abans encara dubtava... sabia que ho tenia bé per baixar de 4'30'' que era el meu objectiu, però tenia les sensacions que podia estar per sota de 4'25'' i tenia ganes d'aconseguir-ho...

Arriba el moment, anava a la penúltima sèrie, amb el 11è millor temps, per tant havia d'apretar si volia estar dins els top ten, vaig sortir a no mirar a ningú i a fer la meva cursa, vaig sortir ràpid, em sentia còmode i motivat, anava molt ràpid, .. de fet ... massa.. vaig fer la primera meitat de la prova amb un temps estratosfèric de 2'08'' als 200, però desprès va començar el calvari, les cames i els braços van començar a fer mal, molt mal... i vaig arribar buit.. destrossat... al final un temps de 4'35''16' i la vuitena posició, havia nedat per sobre del meu temps habitual... tot i això estava en el top ten... i podria portar als nanos la medalla de finalista que em demanaven... havia arriscat i no va sortir bé... estava mort.. física i mentalment... gràcies als companys que en moments així es preocupen i varen ajudar a recuperar-me...i veure les coses d'una altre manera..

Havia arriscat i no havia sortit, que hi farem... aixó si aquesta espina que m'ha quedat clavada, intentaré treure-me-la del damunt nedant d'aquí a 15 dies a Canet en Roussillon la mateixa prova al Campionat de França de natació master... que hi farem soc massa competitiu i no em puc quedar amb l'incògnita de saber que hauria passat si hagués plantejat diferent la carrera.... en 15 dies ho veurem......

Competició i molt mes...

El passat cap de setmana es va celebrar el Campionat de Catalunya de Natació Master, a les instal·lacions del C.N.Sant Andreu, abans de tot, felicitar l'organització del campionat, on es va poder veure l'esforç per millorar el campionat de l'any anterior.

Saltant pel relleu del 4x100 lliures.

A nivell personal, marques discretes, degut a que la preparació actual està dirigida al Campionat del Món, tot i així vaig aconseguir la primera posició en 200 i 100 lliures de la meva categoria, i amb el club varem quedar primers també en el 4x100 estils mixtes i en el 4x100 lliures mixtes on també varem fer el rècord d'Espanya.

Com comento en el titular, apart de la competició a la que estàvem participant, el mes important per a mi d'aquests campionats es trobar els companys de club i d'altres clubs, el poder mantenir una conversa amb companys que com a molt tenim algun contacte via facebook, o mail durant l'any, i que ens veiem de campionat a campionat. 

Aprofitar per parlar, per escoltar, per comentar... a part de la natació tema de conversa prioritari, s'arriba a un nivell de confiança que fa que també es parlin de temes personals, de feina, família...... 

Durant tot l'any estàs entrenant amb companys a la piscina, molts cops sol, i anima veure com els altres estan entrenant cadascú a la seva piscina o club, per comentaris que es publiquen a les xarxes socials, i el millor de la categoria Màster es el companyerisme que hi ha entre rivals, si es pot dir així, ja que mes rivals som amics.

Per tant aprofitant aquest campionat, vaig poder parlar amb molts dels companys i especialment amb en Xavi, que passa un moment dur... ànims des d'aquí... i com no el meu consell... refugia't en la natació.. 

Punt i apart... segueixo entrenant de cares al Mundial de Riccione, on tinc el meu objectiu principal de la temporada, els 400 lliures i intentar trencar la barrera dels 4'30''... també nedarè els 3.000 d'aigües obertes, però per motius d'aglomeració de gent l'organització ha passat les aigües obertes al mateix dia que nedaré els 400 lliures fent que ja no em posi cap objectiu, només nedar amb les forces que em quedin després d'haver nedat els 400 pel matí.

La duresa del mar.

Torno a escriure en el blog, desprès d'uns mesos on la meva vida professional ha fet un tomb, vaig començar l'any amb la meva millor marca personal de sempre en els 200 lliures al campionat d'Espanya de Castellò amb 2'02''72 .

Vaig participar en dues mitges maratons, la de Granollers i la de Banyoles on em vaig lesionar i em va obligar a deixar de banda el running per una temporada.

Aquest Cap de Setmana em participat a la primera travessia de la temporada, la Tuna Race Balfego, amb la participació del nedador olímpic Kiko Hervás i triatletes amb molta qualitat com en Xavi Llobet un fitxe ja en les travessies de natació de llarga distància.

Eren 5'8 kms, en línia recte des de dins del mar fins a la platja, pel matí semblava que el mar estaria tranquil, però poc a poc, es va anar tapant el cel, i es va començar a aixecar el pitjor vent que ens podríem trobar un vent de terra cap a mar, es a dir, nedaríem amb onades en contra de cares... en el vaixell que ens duia fins a la piscifactoria de tonyines, les bromes entre gironins, aquest cop erem en Quim, en Dani, l'Eli i jo mateix, ens feien passar la fred, mentres ens anavem posant el neoprè.. 

Arribem a les piscines on tenen les tonyines, i ens deixen una estona per escalfar a dins i cap  a la línea de sortida, ja veiem que el mar estava molt mogut, onades discontinues, ens feia preveure una dura travessia..

Sortida de la 1ª Tuna Race

Es dona la sortida i comencem a nedar entre cops els primers metres, fins arribar a la primera boia on teniem que girar, i a partir d'aquesta boia, el grup es comença a estirar al llarg i a lo ample dins la immensitat del mar, i em trobo a alta mar tot sol, el grup de davant anaven a un ritme mès fort i se m'escapen, em giro per veure on estaven els demès i els veig lluny, pel que em trobo a 5 kms de la costa al mitj d'un mar molt mogut i tot sol, perque l'organització havia posat poques barques de recolzament...  em dono compte que em tocarà lluitar tot sol, contra els elements per intentar seguir el camí mes recte fins el punt d'arribada, que no el veig, segueixo el turonet de darrera el poble de l'Ametlla de Mar, i poc a poc vaig veient el poble, em vaig parant sovint per situar-me, es important que no em desvii i es fàcil q passi per la mala mar i les corrents que hi han... vaig parant i segueixo endavant, ja no penso en la cursa, només en arribar a la platja....  Poc a poc vaig veient l'arc vermell d'arribada a la sorra, i per fi em trobo amb algú, la barca d'avituallament que em venen a oferir una mica d'aigua, aprofito per veure, ja que no he parat de fer glops d'aigua de mar i tinc la boca molt salada.. m'animen i ja veig el final... tot i que sembla que no m'hi acosti,  vaig augmentant el ritme, fins arribar als últims 500 metres on el mar es una bassa d'oli, i veig com s'accelera el ritme tot sol... ja no aixeco mès el cap, veig el fons del mar, cada cop mès aprop fins que el toco, he arribat!!  m'aixeco de l'aigua i em dirigeixo a l'arc d'arribada, on em pengen la medalla de finisher, i on em pregunten com ha anat, dur!!! es l'únic que em ve al cap, em trobo amb en Quim que ha arribat davant meu, veig la Judith i en Joan Marc que han vingut a veure l'arribada,  i em dirigeixo a rehidratar-me i aquest cop a fer un massatge per una estrebada a la cuixa.. 

En definitiva ha estat una travessa molt dura.

Un cop estrenada la temporada de travessies, aquest proper cap de setmana tornem a la piscina, amb els Campionats de Catalunya que es nedaran a la piscina del CN Sant Andreu, aquest cop nedaré els 200 i els 100 lliures, tot i que estic lluny del millor estat de forma, ja que el meu principal objectiu aquesta temporada ha passat a ser els 400 lliures que nedaré en un mes a Riccione.

Bon Any 2012 !!!

Nomès queda un dia per acabar aquest any, que sort de l'esport per fer passar les estones dolentes i els mals de caps provocats per la famosa crisis, sort he tingut d'entrenar nedant i corrent, per poder desconectar del dia a dia i nomès pensar en la lluita contra el cronòmetre..

Per acabar l'any, en natació,  estic com cada any fent mès metres del normal, aprofitant la poca afluència de gent a la piscina del Geieg durant aquests dies de vacances escolars, per dedicar-me a fer mès volum... es un gust nedar en una piscina de 50m com la del Geieg amb la lluminositat que hi ha i amb dos o tres persones en tota la piscina i amb l'única companyia dels amics socorristes... bons moments per no pensar en rès,  nomès amb les marques, les braçades, la tècnica....

Nedant hi ha hagut cops que he aprofitat per pendre decisions importants a la meva vida, analitzant els pros i contres inmers dins l'aigua sense que rès em distregui, pero tambè hi ha cops, com últimament em passa, que l'únic que busco es el contrari, no pensar en rès, oblidar-me dels problemes, i cansar-me per poder dormir al vespre.....

Per la part del running, acabarè l'any demà amb la Sant Silvestre a Girona, 5kms mès de festa que rès mes... per Sant Esteve vaig anar a Sabadell per participar en una cursa de 10kms, en un circuit de terra, com un carril bici, molt maca, l'objectiu era fer els 10kms per sota dels 45' pero un cop dins la cursa, em vaig sentir bè i els vaig acabar molt millor de l'esperat acabant en 43'35'' i amb un segons 5kms mès ràpids que els primers cosa q em dona ànims perque tinc força marge de millora.

Despedim aquest bon any 2011 esportívament parlant amb objectius complerts, i esperem l'arribada del nou any 2012 on ja tinc uns objectius a assolir i on espero que per la resta vagi tot una mica millor.

Us desitjo a tots, molt Bon 2012.. Salut i molts metres gaudint del nostre estimat esport.. la natació.