Competició i molt mes...

El passat cap de setmana es va celebrar el Campionat de Catalunya de Natació Master, a les instal·lacions del C.N.Sant Andreu, abans de tot, felicitar l'organització del campionat, on es va poder veure l'esforç per millorar el campionat de l'any anterior.

Saltant pel relleu del 4x100 lliures.

A nivell personal, marques discretes, degut a que la preparació actual està dirigida al Campionat del Món, tot i així vaig aconseguir la primera posició en 200 i 100 lliures de la meva categoria, i amb el club varem quedar primers també en el 4x100 estils mixtes i en el 4x100 lliures mixtes on també varem fer el rècord d'Espanya.

Com comento en el titular, apart de la competició a la que estàvem participant, el mes important per a mi d'aquests campionats es trobar els companys de club i d'altres clubs, el poder mantenir una conversa amb companys que com a molt tenim algun contacte via facebook, o mail durant l'any, i que ens veiem de campionat a campionat. 

Aprofitar per parlar, per escoltar, per comentar... a part de la natació tema de conversa prioritari, s'arriba a un nivell de confiança que fa que també es parlin de temes personals, de feina, família...... 

Durant tot l'any estàs entrenant amb companys a la piscina, molts cops sol, i anima veure com els altres estan entrenant cadascú a la seva piscina o club, per comentaris que es publiquen a les xarxes socials, i el millor de la categoria Màster es el companyerisme que hi ha entre rivals, si es pot dir així, ja que mes rivals som amics.

Per tant aprofitant aquest campionat, vaig poder parlar amb molts dels companys i especialment amb en Xavi, que passa un moment dur... ànims des d'aquí... i com no el meu consell... refugia't en la natació.. 

Punt i apart... segueixo entrenant de cares al Mundial de Riccione, on tinc el meu objectiu principal de la temporada, els 400 lliures i intentar trencar la barrera dels 4'30''... també nedarè els 3.000 d'aigües obertes, però per motius d'aglomeració de gent l'organització ha passat les aigües obertes al mateix dia que nedaré els 400 lliures fent que ja no em posi cap objectiu, només nedar amb les forces que em quedin després d'haver nedat els 400 pel matí.

La duresa del mar.

Torno a escriure en el blog, desprès d'uns mesos on la meva vida professional ha fet un tomb, vaig començar l'any amb la meva millor marca personal de sempre en els 200 lliures al campionat d'Espanya de Castellò amb 2'02''72 .

Vaig participar en dues mitges maratons, la de Granollers i la de Banyoles on em vaig lesionar i em va obligar a deixar de banda el running per una temporada.

Aquest Cap de Setmana em participat a la primera travessia de la temporada, la Tuna Race Balfego, amb la participació del nedador olímpic Kiko Hervás i triatletes amb molta qualitat com en Xavi Llobet un fitxe ja en les travessies de natació de llarga distància.

Eren 5'8 kms, en línia recte des de dins del mar fins a la platja, pel matí semblava que el mar estaria tranquil, però poc a poc, es va anar tapant el cel, i es va començar a aixecar el pitjor vent que ens podríem trobar un vent de terra cap a mar, es a dir, nedaríem amb onades en contra de cares... en el vaixell que ens duia fins a la piscifactoria de tonyines, les bromes entre gironins, aquest cop erem en Quim, en Dani, l'Eli i jo mateix, ens feien passar la fred, mentres ens anavem posant el neoprè.. 

Arribem a les piscines on tenen les tonyines, i ens deixen una estona per escalfar a dins i cap  a la línea de sortida, ja veiem que el mar estava molt mogut, onades discontinues, ens feia preveure una dura travessia..

Sortida de la 1ª Tuna Race

Es dona la sortida i comencem a nedar entre cops els primers metres, fins arribar a la primera boia on teniem que girar, i a partir d'aquesta boia, el grup es comença a estirar al llarg i a lo ample dins la immensitat del mar, i em trobo a alta mar tot sol, el grup de davant anaven a un ritme mès fort i se m'escapen, em giro per veure on estaven els demès i els veig lluny, pel que em trobo a 5 kms de la costa al mitj d'un mar molt mogut i tot sol, perque l'organització havia posat poques barques de recolzament...  em dono compte que em tocarà lluitar tot sol, contra els elements per intentar seguir el camí mes recte fins el punt d'arribada, que no el veig, segueixo el turonet de darrera el poble de l'Ametlla de Mar, i poc a poc vaig veient el poble, em vaig parant sovint per situar-me, es important que no em desvii i es fàcil q passi per la mala mar i les corrents que hi han... vaig parant i segueixo endavant, ja no penso en la cursa, només en arribar a la platja....  Poc a poc vaig veient l'arc vermell d'arribada a la sorra, i per fi em trobo amb algú, la barca d'avituallament que em venen a oferir una mica d'aigua, aprofito per veure, ja que no he parat de fer glops d'aigua de mar i tinc la boca molt salada.. m'animen i ja veig el final... tot i que sembla que no m'hi acosti,  vaig augmentant el ritme, fins arribar als últims 500 metres on el mar es una bassa d'oli, i veig com s'accelera el ritme tot sol... ja no aixeco mès el cap, veig el fons del mar, cada cop mès aprop fins que el toco, he arribat!!  m'aixeco de l'aigua i em dirigeixo a l'arc d'arribada, on em pengen la medalla de finisher, i on em pregunten com ha anat, dur!!! es l'únic que em ve al cap, em trobo amb en Quim que ha arribat davant meu, veig la Judith i en Joan Marc que han vingut a veure l'arribada,  i em dirigeixo a rehidratar-me i aquest cop a fer un massatge per una estrebada a la cuixa.. 

En definitiva ha estat una travessa molt dura.

Un cop estrenada la temporada de travessies, aquest proper cap de setmana tornem a la piscina, amb els Campionats de Catalunya que es nedaran a la piscina del CN Sant Andreu, aquest cop nedaré els 200 i els 100 lliures, tot i que estic lluny del millor estat de forma, ja que el meu principal objectiu aquesta temporada ha passat a ser els 400 lliures que nedaré en un mes a Riccione.