Un top ten agredolç.....

Ahir va acabar el Campionat del món de natació Master a Riccione,  des de Girona hi varem anar a participar principalment en aigües obertes, en Quim, David, Dani i Pep, i jo mateix que em vaig inscriure als 400 lliures, els resultats han estat bons tot i que mai estem contents, l'esperit competitiu ens pot... però el que si que està clar que tot i estar lluny de la família que es troba a faltar, vam riure i ens ho varem passar bé gaudint d'aquesta experiència.

Varem sortir de Girona, el divendres ben d'hora com diu en Guardiola, tot i que era obligat per l'horari de sortida del vol des de Barcelona a Bolonya, on varem llogar un cotxe per dirigir-nos a Riccione.

Riccione es un poble de costa, ple d'hotels i turistes, però varem quedar impressionats per les magnifiques intal.lacions del complex on es celebrava el Campionat, això ens demostra la gran afició a la natació i als esports aquàtics del nostre país veí.

També era impressionant la gran quantitat de participants, en total mes de 12.000 nedadors per totes les disciplines.

Ens varem acreditar sempre amb bon humor, i fent servir el nostre italià rudimentari... un cop acreditats, cap a gaudir de la cuina italiana, la pasta al dente, i les pizzes i una migdiada per recuperar forces... per desprès anar a veure el circuit d'aigües obertes, on el dissabte al matí participaven, tots menys jo ,que vaig tenir q renunciar quan ho varen canviar de dia i ho varen passar al mateix dia que nedava els 400,    es varen tirar a nedar al mar per comprovar les sensacions de nedar en el circuit.

El dissabte era el dia... en Quim i en Pep , ven d'hora es varen dirigir a nedar les aigües obertes, i poc desprès en Dani i en David hi anaven també....  

Al pòdium amb la medalla de finalista

Per la meva banda, vaig anar amb calma cap a la piscina, segons les meves previsions tenia que nedar cap a les 15h, pel que m'havia programat el matí a la piscina, amb els timmings per dinar i escalfar i poder estar a punt per competir a l'hora prevista, però la previsió va ser errònia, i vaig acabar nedant a les 18h de la tarda,  desprès de moltes hores d'espera, nerviós i amb moltes ganes de fer-ho bé.

Vaig passar-me tot el matí visualitzant la carrera, i intentant decidir quina estratègia agafaria, al final veient que els dies anteriors havia entrenat a molts bons ritmes, i veient que si em sortia bè podia estar entre les posicions capdavanteres, vaig decidir arriscar, tot i que minuts abans encara dubtava... sabia que ho tenia bé per baixar de 4'30'' que era el meu objectiu, però tenia les sensacions que podia estar per sota de 4'25'' i tenia ganes d'aconseguir-ho...

Arriba el moment, anava a la penúltima sèrie, amb el 11è millor temps, per tant havia d'apretar si volia estar dins els top ten, vaig sortir a no mirar a ningú i a fer la meva cursa, vaig sortir ràpid, em sentia còmode i motivat, anava molt ràpid, .. de fet ... massa.. vaig fer la primera meitat de la prova amb un temps estratosfèric de 2'08'' als 200, però desprès va començar el calvari, les cames i els braços van començar a fer mal, molt mal... i vaig arribar buit.. destrossat... al final un temps de 4'35''16' i la vuitena posició, havia nedat per sobre del meu temps habitual... tot i això estava en el top ten... i podria portar als nanos la medalla de finalista que em demanaven... havia arriscat i no va sortir bé... estava mort.. física i mentalment... gràcies als companys que en moments així es preocupen i varen ajudar a recuperar-me...i veure les coses d'una altre manera..

Havia arriscat i no havia sortit, que hi farem... aixó si aquesta espina que m'ha quedat clavada, intentaré treure-me-la del damunt nedant d'aquí a 15 dies a Canet en Roussillon la mateixa prova al Campionat de França de natació master... que hi farem soc massa competitiu i no em puc quedar amb l'incògnita de saber que hauria passat si hagués plantejat diferent la carrera.... en 15 dies ho veurem......