Repte aconseguit !!!!

Dissabte 29 de setembre, em desperto a l'hotel a Berlín, es comença a palpar l'ambient de la Marató, un repte que vaig començar amb molta il.lusió, pero que per culpa de les lesions em varen fer fins i tot dubtar de si abandonar i anul.lar el viatge... Al final he decidit còrrer tot i que amb molta precaució, la meva por es trencar-me.... Amb això farè la cursa de menys a mès...

Amb en Joan anem a la fira per acreditar-nos, allà puc veure la immensitat d'una Marató de 40 mil participants, la fira es fa en un antic aeroport i es impresionant l'ambient social que hi ha, amb activitats pels nens i per la familia apart de tot el corresponent als atletes... M'en adono de la filosofia de la Marató, on per la majoria no hi han marques sino gaudir i acabar... Hi ha gent de tot tipus, cosa q em fa recordar la filosofía Master de natació, on l'important es fer esport i gaudir del mateix.

Un cop acreditats marxem per aprofitar el dia i fer una mica de turisme per Berlín, ciutat que val la pena visitar, sopem pasta de rigor i veiem com els restaurants es solidaritzen amb la Marató, oferint descomptes i menus especials, i a descansar d'hora .

Diumenge 30 de setembre, les 6h del matí, el gran dia... Baixem  a esmorzar, l'hotel ha ampliat l'horari pels esportistes i tenim esmorzar especial, esmorzem, ens preparem i cap a la sortida... L'ambient fa posar la pell de gallina, passem per sota la Porta de Brandenburgo, el proper cop q hi passi si tot va bè, em faltaran 200 metres per aconseguir el repte....Aquest cop gaudeixo de tot, no tinc cap presió, nomès les meves propies intentar arribar i si puc sota les 4hores... 

S'acosta el moment tothom en els calaixos de sortida, hi ha molt d'ambient, miro per sobre els caps i no veig el final ni davant ni darrera de la multitut de gent.

Donen la sortida, milers de globos deixats anar al cel, pero no ens moguem... Al final passo per sota l'arc de sortida 12 minuts després de la sortida oficial, engego el meu garmin i comença el repte... Els primers  kms tranquil d'escalfament... I poc a poc vaig buscant el meu ritme i un cop l'agafo el mantinc... Van passant els kms, les bandes de música que animen el recorregut, molta gent animan tota l'estona, avituallaments, em paro a tots ho tinc clar... I així arribo a la mitja marató mantenint el ritme, per sota del que tenia previst pel que veig q puc aconseguir el repte de les sub 4hores, segueixo i arribo al km 25, s'acosta el q tothom m'ha comentat del famós mur... Estic conscienciat i com q em trobo bè m'automotivo pensant en la gent que els dies avans m'han donat ànims, això fa que vegi passar els kms i arribo al 35...llavors quan ja em veia arribant còmode, començo a notar les cames molt pesades i amb dolor als lligaments... Afluixo, l'objectiu es acabar sense lesionarme... Abaixo el ritme i patint afronto els darrers kms, la gent anima molt, es comença a veure que ens acostem al final, estic patint pero les emocions fan que segueixi que no pari..anem girant carrers i arriba el moment girem un carrer i veig la Porta de Brandenburgo davant meu.... M'en adono q les cames se m'acceleren, passem davant les grades plenes de gent cridant... Animant... Passo per sota la Porta i afronto els darrers 200m emocionat es increible mai havia passat per tantes emocions... Em venen moltissimes coses al cap, persones, Judith, Nil, Joan Marc tindran la medalla que em demanaven avans de marxar... Atravesso l'arc d'arribada 3h 58' 30" objectiu aconseguit m'en adono que estic amb llagrimes d'emoció, estic molt content ho he aconseguit despres de les setmanes lesionat amb dubtes, patint...

I en Joan el meu company, que tot i no haver entrenat el que hauria, ho ha aconseguit, m'en alegro molt per ell, em deia q li feia il.lusio acabarla per l'Abril la seva filla de casi 5 mesos.
Per la tarda sortim a caminar, i veiem molta gent q passejen coixos pero orgullosos amb la medalla al coll, no se l'han tret, s'han dutxat i canviat pero surten al carrer a la tarda amb la medalla, i es normal, aconseguirla es un gran sacrifici.


Que  maco es l'esport, fins i tot ara que tinc les cames molt adolorides... Ja penso amb  nous reptes...